You are currently browsing the monthly archive for febrer 2009.
SUMO Paint es un completo editor de imágenes que sin llegar al grado de complejidad y posibilidades que ofrece Photoshop dispone de numerosas caracteristicas y funcionalidades que lo hacen similar a éste como soporte para capas, efectos, pinceles, filtros, además de su interfaz. [Fuente: Desarrollo web]
SUMO Paint es una herramienta totalmente gratuita y está realizada con el software de Adobe Flex.
Imagen extraída de mrrookie.
Acceso SUMO Paint: http://www.sumopaint.com/app/
Safari 4 ya tiene su primera beta y nos ha pillado a todos por sorpresa. Además de inesperado, incluye bastantes nuevas características que no se habían filtrado, y se lanza a la vez para Mac y Windows. Empezando por la interfaz, que ahora se parece mucho a Chrome: la versión de Mac es un Chrome maquero y la de Windows es tan parecida que hasta comparte colores e iconos.
Cuando lo probaremos más en profundidad os explicaremos las novedades a fondo y nuestras impresiones, mientras tanto os dejo con esta aséptica lista:
Article d’Enrique Dans
Este tipo de cosas son las que ocurren cuando intentas parar lo imparable: han bastado algunas insinuaciones de que la industria discográfica podría pactar con proveedores de acceso de contenidos para monitorizar lo que pasa por sus redes, para que un grupo de investigadores de la Universidad de Washington hayan desarrollado OneSwarm, un cliente P2P para el navegador que combina los protocolos de BitTorrent para descarga con las técnicas utilizadas en las darknets para preservar la privacidad de los miembros de la red, tales como cifrado completo de las transmisiones utilizando SSL, reescritura de las direcciones de origen, o descarga desde múltiples fuentes y rutas (fuente: Slashdot). El resultado es un cliente P2P en el que pueden especificarse redes de personas conocidas (F2F, o Friend-to-Friend data sharing) y decidir en cada momento con quién se quiere compartir qué cosa, pero preservando tanto las identidades de origen y destino, como la naturaleza de lo transmitido. Si de por sí había poca luz en las actividades de descarga, con OneSwarm se van a volver completamente oscuras: todo cifrado, todo descentralizado, y todo muy sencillo, funcionando desde la comodidad del navegador y con soporte de protocolos de transcoding para poder previsualizar sin salir del navegador lo que nos estamos descargando (ver vídeos en la página principal de la aplicación). Y por supuesto, todo código abierto. Descárgatelo, está disponible para Windows, Linux y Mac, y tal y como se están poniendo las cosas, es muy posible que lo necesites. Estaba claro que íbamos en esta dirección. Este tipo de programas muestra hacia dónde va ineludiblemente la red cuando se intenta regular en contra de la naturaleza de sus protocolos. OneSwarm es aún una beta (no la uses si lo que transmites requiere un cifrado a toda prueba), pero marca claramente el signo de los tiempos: ante una red completamente cifrada en la que todo ocurre sin posibilidad de monitorización de contenidos ni de clientes implicados, la única alternativa es intentar evaluar los patrones de uso, un argumento completamente vacío que no puede sustentar ningún tipo de conducta punitiva (los patrones de tráfico pueden deberse al intercambio de materiales de todo tipo, o incluso simularse para ofuscar la supervisión). Que siga la presión. Como decíamos ayer citando al ex-presidente de la IFPI, “nunca nadie ha ganado una batalla luchando contra las nuevas tecnologías”.
Aquí algunas iniciativas de internautas o de empresas como GOOGLE para acabar con Internet Explorer 6.
- Google tells users to drop IE6 (http://www.tgdaily.com/content/view/40785/140/)
- NOIE6Day, 18 de octubre día sin Internet Explorer 6
¿Por que?
Por que desde el 25 de agosto del 2004 no se actualiza y está relentizando Internet. Y todo lo que ya conocemos.
¿Como montarlo?
Muy sencillo, simplemente tendremos que añadir un código al inicio de nuestras aplicaciónes, que redireccionará a un html informando que no se da acceso ni soporte desde este navegador.
Via | aNieto2k
Les discogràfiques potser donen per perduda la batalla amb els Emules, i similars, s’han reciclat o adaptat
als nous temps, ahn venuts els drets a Spotify per molts i molts diners …
Tenir la nostra discoteca en CD’s, en DVD’s, en discs externs o solucions simil·lars està bé, però,
i si la poguérem tenir tota a Internet?
Això és el que fa Spotify,
Un programet que funciona com un servei online, on et dones d’altra i a partir d’aquell moment,
ja pots escoltar tota la música que et vinga de gust, sempre que estigues connectat a Internet.
A Spotify, et dona accés a una monumental discoteca on pots triar i remenar el que vulgues escoltar en aquell moment, crear llistes,
fer favorits i oblidar-te’n de l’emmagatzemament.
Va per invitació o bé amb passes diaris, però paga la pena provar-ho Els núvols, el cloud comptuting, ho està innundant tot.
Gràcies al Blog de RAC 1, sabem que entrant en aquesta adreça no fa falta invitació ni res,
tant sols et registres i ja tens un compte actiu per escoltar tota la música
https://www.spotify.com/en/get-started/
La xarxa social de moda i fenomen a Internet durant el 2008 acaba de modificar les seves condicions de servei. Tot i que les modificacions són petites no deixen de ser importants. Ara, Facebook pot guardar-se còpia de tota aquella informació que els usuaris pugin als seus servidors i utilitzar-la per al servei per sempre. Des de Facebook es justifiquen dient que aquest canvis busquen donar capacitat jurídica a Facebook per permetre l’intercanvi de continguts entre usuaris.
El web The Consumerist és qui va donar el crit d’alarma aquest diumenge amb un article on es mostraven els canvis realitzats en les condicions de servei. Aquests canvis han creat un cert revulsiu i controvèrsia a la Xarxa i Facebook ha començat a defensar-se. Ho ha fet mitjançant el seu blog oficial on el seu creador, Mark Zuckerberg, intenta justificar els canvis i demana confiança als usuaris.
La majoria d’internautes coneixen Skype, el programa que permet parlar gratuïtament per mitjà de telefonia IP entre usuaris/àries connectats. Skype funciona des de 2003 i compta actualment amb més de 400 milions d’usuaris registrats (en Windows, Linux, Mac…), molts dels quals l’utilitzen diàriament.
Skype és un programa d’una utilitat indiscutible, que ha permès solucionar problemes de comunicació entre empreses o persones i retallar-ne les despeses, estiguin situades a prop o lluny. Ha estat discutit que Skype faci servir un protocol propietari i de codi tancat però la raó del seu èxit es basa en la capacitat de compressió d’aquest protocol sense que quedi afectada la qualitat del so i de la imatge que pugui captar la webcam de l’equip que estiguem utilitzant.
A mida que han anat apareixent noves versions del programa s’ha ampliat també el seu camp d’operacions. Com és sabut, en aquests moments Skype permet també enviar missatges a mòbil i trucar a telèfons fixos o mòbils a tarifes molt més baixes que les de les companyies telefòniques. Fins i tot és possible disposar de números telefònics de diferents països associats a un ordinador amb Skype. D’aquesta manera, per exemple, és possible trucar a un número telefònic de Dinamarca però que la trucada es desviï a un ordinador connectat amb Skype situat a Barcelona, sense que la persona que ha trucat se n’adoni. Des del punt de vista comercial es tracta d’una possibilitat interessant perquè permet disposar d’una xarxa de telèfons internacional associada a un únic ordinador de rebuda, que es farà càrrec de totes les trucades.
Fa ben poc, amb la versió 4.0, Skype acaba d’incorporar algunes novetats, la més destacada de les quals és que d’ara endavant la imatge de la webcam es podrà visualitzar a pantalla completa (la versió per a Windows es pot descarregar des d’aquí) . O sigui que ens haurem acostat més cap a la videoconferència de qualitat. I a més, de manera gratuïta. Una possibilitat que tant des del punt de vista personal com del professional farà de bon aprofitar.
Fa algunes setmanes es va anunciar l’obertura d’Europeana, després d’un procés d’alguns anys de col·laboració entre els ministeris de cultura dels estats membres de la Unió Europea. Europeana ha estat definida com una mena de biblioteca digital europea, en el sentit més ampli.
En aquests moments inicials permet accedir a uns dos milions d’objectes digitals, entre imatges (pintures, dibuixos fotografies, etc.) textos (llibres, cartes diaris…) fitxers de so (música, enregistraments de veu, emissions de ràdio…) i vídeos (emissions de TV, noticiaris…). Quan es va anunciar la seva obertura, Europeana es va col·lapsar per la quantitat d’accessos simultanis que va tenir. I ha trigat algunes setmanes a reforçar el sistema informàtic per tal que no es tornés a col·lapsar. És accessible en molts idiomes, entre ells el català (encara que sigui a través d’una traducció més o menys parcial). I entre les institucions implicades hi ha, per exemple, la Biblioteca de Catalunya, al costat d’una llista impressionant de museus, arxius, biblioteques i institucions culturals de tot Europa.
Europeana, encara en fase beta, no és una web fàcil. La qüestió és anar afinant el sistema de recerca per tal de localitzar els elements que ens puguin interessar d’entre aquests dos milions de documents digitals actuals a partir de teclejar una referència des de la pàgina d’entrada. En aquests moments el contingut no té pretensions d’exhaustivitat però es calcula que en poc temps augmentarà fins a 8 milions d’elements digitals. Però és perfectament indicador de les possibilitats d’aquesta “biblioteca digital europea” si va incorporant de forma digitalitzada els milions d’elements que constitueixen el patrimoni cultural europeu. Com a exemple de les possibilitats actuals diguem que una entrada com “Ramon Llull” produeix un retorn de 3 vídeos i 163 textos, entre els quals hi ha la reproducció de les pàgines originals de moltes obres manuscrites del gran filòsof, teòleg i escriptor mallorquí. Una entrada com “Isaac Newton” retorna 31 textos, 44 imatges i 2 vídeos. I si escrivim “Wolfgang Amadeus Mozart” ens sortiran 160 textos, 393 imatges, 29 vídeos i 128 fitxers de so.
Europeana és una web que cal explorar i que a mida que vagi creixent encara serà més productiva i també més complexa. Però que segurament està destinada a ser un recurs molt notable d’accés a la cultura europea en el seu sentit més ampli.
10 de febrer, Dia de la Internet Segura
Des de l’any 2004 el 10 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Internet Segura (Safer Internet Day) a Europa i d’altres parts del món. Us proposem un recurs amb entrevistes, enllaços, guies, etc. que us poden servir per treballar la seguretat a Internet.
Cada cop creix més la conscienciació al voltant de la necessitat de mantenir la nostra privacitat i seguretat en la xarxa i, cada any, són més les organitzacions que s’afegeixen a aquesta celebració, preparant tallers, activitats, materials, etc.
Des de la xarxa, us proposem un recurs per treballar la seguretat a Internet: A Internet, la seguretat és un punt al nostre favor. Aquest recurs es va preparar per al Dia d’Internet de 2008 (17 de maig) i ara s’ha actualitzat i ampliat per al Dia de la Internet Segura. Les novetats més destacables són: l’entrevista a Maria Serrano, autora de la guia Seguretat en Internet per a infants i adolescents; nova pàgina amb materials i guies descarregables; i nous enllaços a planes web.
Enllaços d’interès:
Buscando aplicaciones online para otro tema, encontré hace unos días Pixlr, un editor de imágenes online gratuito, muy parecido a Photoshop, que funciona mucho mejor que el Photoshop online oficial, sobre todo para operaciones básicas (redimensionar, recortar fotos o hacer pequeñas ediciones) o que snipshot que ya recomendé hace un par de años.
Cargas la foto desde tu disco duro, la editas y el resultado te lo puedes volver a bajar a tu ordenador. Sólo necesitarás Internet.
Braves 2.0 